La Franja

10/18/2004

Lo CERIb felicita la decisió de l'ajuntament de Benavarri

NOTA DE PREMSA:
El Centre d'Estudis Ribagorçans, membres del recent Consell Municipal de la Llengua promogut a Benavarri (Osca), es felicita de la decisió presa per l'Ajuntament d'aquesta localitat que adjuntem tot seguit. Es tracta d'una notícia pionera i que ajudarà a tirar endavant el reconeixement de la llengua catalana a la zona, així com a impulsar l'acceptació i promoció de totes les llengües presents a Aragó per la via d'una desitjable i esperada Llei de Llengües. Aquesta notícia ratifica la dinàmica de normalitat i entesa que s'està duent a terme a la Ribagorça tal i com es va manifestar deixar palès el 2003 amb el Manifest per les llengües a l'Aragó del CERIb.
CERIb
Centre d'Estudis Ribagorçans
Zentro d'Estudios Ribagorzans
Centro de Estudios Ribagorzanos


L'Ajuntament de Benavarri aposta democràticament pel català:
Ahir dijous 14 d’octubre, l’Ajuntament de Benavarri (Ribagorça aragonesa) va aprovar en sessió plenària, amb 6 vots a favor (els dels tres regidors del PSOE i els dels tres regidors de la CHA) i 2 abstencions (els dels dos únics regidors actuals del PAR, ja que dels tres que eren n’ha dimitit un i encara no ha estat substituït) la següent declaració de principis que prèviament havia estat aprovada, el 10 d’agost de 2004, pel Consell Municipal de la Llengua amb 10 vots a favor i una abstenció:

Declaració de principis

A. El castellà, l’aragonès i el català són les llengües pròpies d’Aragó. En el cas de Benavarri, s’usa habitualment el català, que en la seua variant ribagorçana és la llengua pròpia tradicional del conjunt del municipi, i el castellà, així com altres llengües esporàdicament sobrevingudes.

B. L’Ajuntament, assessorat pel Consell Municipal de la Llengua, adoptarà les mesures necessàries per a conservar viu el català ribagorçà, part irrenunciable i columna vertebral del nostre patrimoni cultural, i per a fomentar-ne l’ús. Conservació i foment són les dos ferramentes imprescindibles perquè el nostre català sobrevisca dignament.

C. La manera d’aconseguir que el català ribagorçà de Benavarri i a Benavarri sobrevisca passa perquè arribe a ser una llengua plenament normal i prestigiada en la comunicació ciutadana. Açò demana necessàriament superar els prejudicis que han feit que el castellà siga l’única llengua de cultura, exclusiva de la comunicació formal o alta, mentre que el català malviu reservat als usos informals o baixos, com a llengua col·loquial (i, a camins, vulgar).

D. A causa dels grans canvis culturals i socials de la nostra època, esta situació, tècnicament coneguda com a bilingüisme diglòssic, està evolucionant cap a un bilingüisme substitutiu, en el qual la llengua formal (el castellà) va ocupant progressivament l’espai que corresponeva tradicionalment al català, que va reculant dia a dia.

E. En una situació plenament democràtica, cal que els ciutadans i ciutadanes puguen triar lliurement la llengua que volen utilitzar en totes les situacions, com a mínim sense la pressió d’eixos prejudicis endèmics, impropis d’una societat moderna.

F. Cal emprendre, per tant, una línia transformadora en el següent sentit: pregons en doble versió, butlletí municipal en notícies en català ribagorçà i la resta en català o castellà segons la tria dels autors, cartells en presència del català, indicadors del tauló d’anuncis en doble versió...

G. Per als usos formals escrits del català, se fomentarà la versió ribagorçana del català estàndard. Per als usos formals orals del català, se fomentarà tant la utilització del català ribagorçà estandarditzat com la dels parlars catalans locals no estandarditzats. Això no implicarà deixar totalment de banda altres variants socialment importants, com ara el català estàndard general o el català estàndard nord-occidental.

En el mateix ple i a proposta de la CHA, es va afegir a la declaració un punt H en què es demana al govern d’Aragó que elabori una Llei de llengües i en què també es demana al Consell Municipal de la Llengua que investigui sobre el dialecte del municipi.